Primer de tot, cal dir que vam anar al CdE (Campionat d’Espanya) amb ganes, amb ganes de jugar, de fer equip i sobretot d’aprendre. La nostra manera de veure el Curling, és enganyosa. Ens ho passem bé a la pista i jugant, i això és la nostra màxima finalitat. A dintre la pista competitius, ambiciosos i amb ganes de guanyar, però amb companyerisme, i a fora, distesos i amb una amistat que traspassa aquest esport. Si alguna cosa ens tornem a endur del nostre pas pel CdE, ha estat reforçar el motiu pel qual jugem a aquest apassionant esport. Anem a la crònica:
Vam sortir molt d’hora de Berga, molt d’hora esperant al Xavi que sortis de treballar. Un cop tots al cotxe… cap a Jaca!. No vam dormir ni un minut perquè tots estavem massa esverats. I un cop allà, tornar a veure el Palacio de Hielo i tornar a constatar que tant les instal·lacions com el gel (gràcies a l’Alfonso que és un crack) estaven, mai més ben dit, de Campionat!
Començem amb l’àrbit explicant-nos que jugariem a 8 ends, i que es decidiria els empats amb T-Shots (tirs controlats a Draw).
Primer partit: Harrikada
En el primer partit vam sortir molt concentrats, jugant bé i constatant que el gel era una meravella, els take-outs ens sortien, les defenses també i aviat vam aconseguir un avantage de pedres que ens va permetre jugar més rel·laxats amb els companys de Harrikada, que no van tenir el seu millor dia. És un plaer jugar amb els companys de Harrikada, perquè van ser un dels primers equips amb els que ens vam enfrontar i van ser molt respectuosos i comprensius amb nosaltres. Vam guanyar.
Segón partit: Curling Leon
Quan vam veure que Curling Leon estava a segona divisió no ho vam entendre, ni nosaltres ni ningú. L’Eduardo de Paz és una institució en el Curling, ha guanyat varies vegades el campionat d’Espanya de primera divisió, i el seu equip és molt sòlid. Nosaltres, però vam sortir sense complexes i a jugar! Vam discutir forçes ends, i estavem acertats, de manera que els vam sorprendre… però en les últimes pedres ens van forçar el joc i ens van tapar la nostra millor arma en aquest torneig: El Freeze. Van acabar guanyant, però amb la sensació d’haver-ho passat bé per ambdues parts. Un plaer.
Tercer partit: Compadres de Malaga
No amaguem el bon rotllo que tenim amb aquest equip i la similitut en la manera d’entendre el Curling. Son uns catxondos a fora i a dins la pista, però uns magnífics jugadors, estan molt i molt fins, i amb l’ajuda del company de Jaca, van millorar. Podriem dir que aquest partit va ser un dels millors que vam fer. Vam caure al principi, però vam creure en la remontada i vam donar el millor de nosaltres, jugant a últimes pedres. Tancant i obrint la casa, clavant-la amb el Freeze, a final de casa, ens vam tornar incòmodes i a l’ultima pedra vam guanyar. Un partit difícil d’oblidar, i destacar l’esperit competitiu de Malaga i no obstant això el bon rotllo que sempre va imperar.
Resum del divendres: son, un partit perdut i dos guanyats. Vam anar a fer un Gintònic perquè vam plegar a les 23.30 del partit. Va estar bé rel·laxar-nos i parlar dels partits, perquè no haviem tingut temps de fer-ho.
Quart Partit: Txuri Berri Cafés Aitona
Tots sabiem que sens dubte era l’equip més fort de segona divisió, fan un joc de Campionat estricte, precís, sense marge d’error. T’arrosseguen a la banda, et tornen al mig forçant els teus Take-outs, vam aguantar 5 ends amb aquest joc (fins i tots ells començaven a estar preocupats) jugavem bé, i cada vegada que entraven una pedra als laterals entravem amb un freeze i manteniem la seva pedra dins… vam jugar molt bé. Quan ens van forçar a l’error ho vam pagar amb pedres dins. Molt difícil de guanyar. Hem de destacar també la bona rel·lació que vam tenir amb aquest equip, que un cop acabat el partit vam parlar de quins errors haviem fet i debatre quina era la millor estratègia a seguir. Una classe particular molt valuosa. Derrota.
Cinquè Partit: Hielo Pisuerga 1
El que quedava de tarda/nit teniem dos partits amb Pisuerga. Un equip format per noves promeses del Curling. El partit es va anar envenenant des del primer end. La fortuna d’alguns llançaments seus ens deixaven estupefactes, ens obligaven a jugar més agressiu en el següent end i mantenir el nostre avantatge com a única manera de guanyar el partit. A la fi va acabar premiant la perseverància en el nostre joc i vam endur-nos el partit, apriori assequible. Victòria.
Sisè Partit: Hielo Pisuerga 2
Ja vam començar malament. En el primer end i amb dos pedres dintre, un dels integrants de Pisuegra va llançar una pedra fora deliberadament. Ens van veure com a candidats a pagar els plats trencats del seu partit anterior en el que van perdre a l’ultima pedra contra els Txuri. Ens van apretar al principi i van treure’n un avantatge que ens va motivar. Vam tirar de ganes, de motivació, creiem en remontar el partit i vam anar a totes… encara sento els nervis dels llançaments que feiem, de la força la que escombravem tot i estar rebentats. I ho vam fer, vam arribar a les dues pedres finals, una pedra perfecta del nostre skip amagada darrera una defensa just al mitg de la casa deixava poques opcions a l’altre skip que només tenia dos opcions: o fer Draw o fer un Freeze a la meva… es va passar per un parell de pams i vam protagonitzar la remontada del torneig, amb afició dels altres equips i amb un sentiment de felicitat que després ens vam encarregar de desfermar com es mereixia. Així que l’endemà ens va tocar matinar, no ho teniem en els plans classificar-nos, així que vam sortir de forma (més o menys) moderada.
Partit de Classificació per la tercera plaça: Compadres de Malaga.
Vam engegar aquest partit amb ganes, sabiem que los Compadres havien guanyat a Leon, cosa que els convertia en rivals difícils. Van fer els deures, nosaltres també.
El partit va ser molt difícil. Vam engegar controlant, tancant molt la casa, i vam aconseguir un bon avantatge, no fallavem a take-out, controlavem els freeze i a draw tiravem, haviem controlat el gel. Vam aconseguir una ventatge suficient com per guanyar el partit. Però una mala actuació general i una mala estratègia en les dos últimes pedres i una imprecisió que no haviem tingut ens va portar a una dolorosa derrota per una pedra. Una llàstima i constatació que el Curling, de vegades també és cruel. Felicitar als Compadres i donar-nos a nosaltres mateixos ànims.
Conclusió:
Ens hem convertit en un equip competitiu, no despreciable i ens començen a sortir més coses, estem ampliant els recursos i, tot i fer només tres anys que estem jugant, seguim aprenent i millorant. Ara ens queda el sopar de tancament de temporada (de gala) i preparar-nos per la propera temporada amb el convenciment que seguirem millorant. Estem orgullosos d’aquesta temporada en general.
Agraïr als nostres patrocinadors el seu suport, ja que el Curling no és un esport barat. Gràcies a tots ells seguim creixent i aprenent!.
Curling Club Berga 